REFORMA INTEGRAL D'UN PIS A TURÓ PARK

Situat al costat del Turó Park de Barcelona, aquest habitatge de 59 m² parteix d’una pregunta: què passa quan la casa deixa d’organitzar-se en habitacions i passa a entendre’s com un espai continu? Si la cuina ha passat progressivament de ser un espai ocult a convertir-se en el cor de la llar, aquí portem aquesta transformació un pas més enllà, qüestionant també les jerarquies tradicionals entre els espais domèstics.

L’habitatge s’organitza a partir d’un nucli central que concentra la cuina, el bany i el vestidor. En lloc de dividir, funciona com un sistema permeable que permet el pas de la llum, la ventilació i les visuals. Els límits no desapareixen, sinó que esdevenen reversibles, permetent llegir la casa com un espai continu i, alhora, oferir diferents graus d’intimitat.

La banyera, oberta cap a la sala d’estar, condensa aquesta idea: un element tradicionalment ocult passa a formar part activa de la vida quotidiana, gairebé com una font domèstica al voltant de la qual gravita la casa. Aquesta concepció connecta amb el nostre interès per la precisió i l’economia de mitjans de Donald Judd i amb els interiors de la pintura holandesa del segle XVII, on la vida domèstica es desplega a través d’espais encadenats, visuals profundes i límits permeables.

La materialitat reforça la relació entre un perímetre continu i un nucli central diferenciat. Sòls, parets i sostres s’unifiquen mitjançant un mateix acabat mineral, generant un fons homogeni que permet llegir l’habitatge com un únic ambient.

En contrast, cada part del nucli respon a una materialitat pròpia: alumini a la cuina, rajola esmaltada al bany i fusta de noguera al vestidor. Metall, ceràmica i fusta fan llegible cada ús dins d’un mateix sistema, convertint la matèria en una eina d’organització espacial més que en un recurs decoratiu.

En un extrem se situa la zona de nit, més recollida, i a l’altre, la zona de dia, oberta cap a la façana. Entre totes dues, la cuina, el bany i el vestidor articulen una seqüència d’espais interconnectats que permet que la llum i la ventilació travessin l’habitatge de banda a banda.

Més que habitacions tancades, el projecte proposa ambients que s’encadenen i es transformen segons l’ús. Els límits apareixen únicament quan són necessaris: al bany, per exemple, una finestra abatible motoritzada permet aïllar-lo quan es requereix intimitat i mantenir-lo obert durant l’ús quotidià.

El projecte proposa entendre l’habitatge no com una suma d’habitacions, sinó com un sistema continu i adaptable. En un espai reduït, concentrar els serveis permet alliberar el perímetre, ampliar la percepció de l’espai i afavorir una relació més fluida entre els diferents usos.

El pis es planteja així com una estructura capaç d’adaptar-se a diferents maneres d’habitar. Més que imposar una manera de viure, l’arquitectura estableix les condicions perquè la vida quotidiana pugui desplegar-se i transformar-se amb el temps.