REFORMA INTEGRAL D'UN PIS A L'EIXAMPLE

Al cor de l’Eixample de Barcelona, molt a prop de la Casa Milà, es troba aquest habitatge de 90 m² situat en un xamfrà privilegiat. La geometria en xamfrà, tan característica del teixit urbà barceloní, ofereix una orientació poc habitual cap al sud, permetent una entrada constant de llum natural.

La forma singular del pla de l’habitatge, lluny de ser una limitació, es converteix en l’ànima del projecte. L’espai s’organitza al voltant d’un rebedor que actua com a frontissa central, un eix que estructura la casa sense passadissos, creant visuals creuades i afavorint una circulació fluida.

Aquest nucli, revestit amb tonalitats borgonya fosques, fusta i paviment hidràulic restaurat, marca el punt de transició entre l’àmbit íntim i l’obert. El contrast entre els materials foscos del centre i la lluminositat de les estances adjacents accentua la percepció espacial i reforça la sensació de continuïtat.

La decisió d’alliberar la façana principal de particions i utilitzar portes corredisses allibera visualment tota la longitud de la casa, potenciant la connexió visual entre espais i l’entrada de llum natural. D’aquesta manera, l’habitatge s’obre completament cap a l’exterior, aprofitant al màxim l’orientació sud per acompanyar la vida quotidiana amb la llum canviant al llarg del dia i de les estacions.

La intervenció es basa en materials nobles i acabats tradicionals: estuc de calç als banys, parets emblanquinades amb calç, veladures de calç als sostres, paviments de fusta natural i rajoles hidràuliques originals restaurades als distribuïdors i banys.

Tots aquests elements generen una atmosfera càlida, serena i atemporal. El mobiliari, de línies senzilles i amb un marcat caràcter mid-century, aporta una capa addicional de memòria i emoció al projecte, reforçant el caràcter domèstic i tranquil de l’espai, i establint un diàleg amb l’arquitectura des de la sensibilitat i la cura pels objectes.

La distribució s’organitza a partir del rebedor, que divideix el pla en dues ales clarament diferenciades. A un extrem, la suite principal es concep com un espai íntim i assossegat. A l’altre, es desplega la zona de dia: sala d’estar, menjador i cuina; una àrea oberta, àmplia i plena de llum. Aquest àmbit es completa amb una habitació per a convidats i un estudi polivalent que pot funcionar com a zona de descans addicional, adaptant-se a les necessitats canviants. L’organització del programa crea seqüències espacials fluides que permeten gaudir tant de l’obertura com del recolliment.

Aquest habitatge no imposa una manera de viure; s’adapta i es transforma. Com una frontissa flexible, permet que la vida flueixi amb la llum, amb el pas del temps i amb els records. Un refugi contemporani que abraça allò essencial: la calma, la bellesa de la senzillesa i la continuïtat entre el present i la memòria material.