REFORMA INTEGRAL D'UN PIS A POBLENOU

Reforma d'un antic pis dels anys 30 en el centre històric del barri de Poblenou per a una noia jove. Un habitatge autèntic amb sostres alts de volta catalana i sòls de mosaic hidràulic, per la qual cosa hem volgut ser els més respectuosos possibles amb l'entorn i l'estructura original del pis. El principal objectiu era mantenir i recuperar l'aura d'una casa de barri que va pertànyer sempre a la mateixa família, generació rere generació

El projecte se centra en la conservació i reconstrucció. Aprofundint en la memòria, la infància i els moments viscuts en l'habitatge, aïllant tot el que ens sembla suggeridor, conservant el nombre més gran d'elements possible, i introduint alguns nous. Es tracta de readaptar l'espai original per a passar d'una distribució típica dels anys 30 a una nova organització que modifica subtilment el programa inicial per a incorporar una zona de dia formada per un únic gran espai en el qual es relacionen les diferents activitats. Aquesta estratègia s'estén a totes les estades de l'habitatge com un fil conductor, intercomunicant i donant coherència als diferents espais.

L'entrada es realitza a través d'un passadís que actua com a distribuïdor de les diferents estades de la casa al qual s'accedeix a través de portes de fusta massissa de pi restaurades. En aquest passadís de sostres alts i motllures s'han recuperat totes les textures existents, reintegrant la pintura original amb silicat potàssic.

A petició del client, la principal modificació va ser obrir la cuina al saló, mantenint la identitat del pis i els elements característics de l'època, així, el canvi més important va consistir en una fitació, una nova obertura en el mur de càrrega. Això va permetre reubicar la cuina, deixant-la oberta a l'exterior, proporcionant ventilació creuada i il·luminació natural durant tot el dia.

En els banys, no obstant això, les successives reformes que s'havien anat realitzant al llarg del temps van eliminar el paviment original, per la qual cosa es va decidir dissenyar a mesura un nou sòl de morter amb àrids, elaborat artesanalment a Mallorca. Així mateix, es van dissenyar piques personalitzades, formant-les amb el mateix material en tons rosats, acoloreixis pastissos que combinen amb les textures originals de l'immoble. Aquesta mateixa pràctica s'estén també a la placa de cocció de la cuina amb el propòsit d'integrar elements contemporanis i antics.

Es destaquen aquells materials que s'han apoderat de l'essència del lloc, amb molta història darrere que no volíem oblidar. Aquests són els mateixos que han estat presents durant tota la vida de la casa i ens guien en el procés, com poden ser: la fusta, la calç, les rajoles hidràuliques o els pigments naturals. La raó per la qual triem restablir en lloc de reemplaçar. Prevalen els materials existents, ecològics i autòctons, amb molt baixa petjada de carboni i s'utilitzen tècniques tradicionals com a silicats potàssics, esmalts de cera, pintura a la calç i olis naturals, preservant l'essència dels materials i accentuant la sensació de domesticitat i confort.

Veiem intimitat i llar com a sensacions bàsiques. En la pràctica, resulta que és molt més fàcil mesurar la falta de confort que el confort en si. La comoditat, l'eficiència, la domesticitat, la comoditat física i la intimitat són característiques que juntes contribueixen al clima de calma interior que són part del confort que valorem.

Es busca en tot moment conservar l'essència de la casa de barri, recuperant paviments existents, rehabilitant els sostres en mantenir la seva estructura original de bigues de fusta i voltes de ceràmica, restaurant totes les portes antigues, decapant-les i rescatant la fusta. Així és com la reconstrucció, l'artesania i la domesticitat descriuen un conjunt d'emocions percebudes, no sols un atribut aïllat. La domesticitat té a veure amb la família, la intimitat i la dedicació a la llar, així com la sensació que la casa encarna aquests sentiments i no sols els dona refugi.