REFORMA INTEGRAL D'UN PIS A L'EIXAMPLE

Es tracta d'un pis de 90 m² construït en 1925, buscant ser molt respectuosos amb el context i així mantenir la identitat d'un pis clàssic de l'Eixample  i els seus elements constructius característics de l'època, típics de moltes de les finques del tradicional barri barceloní. Parlem d'un habitatge de sostres alts, amb espais que semblen caixes comunicades entre si, una cosa molt pròpia dels edificis modernistes de principi de segle XX. Aquestes caixes venen donades pel sistema tradicional de murs de càrrega i sostres de bigues de fusta i volta catalana de ceràmica.

Com a concepte, s'opta per reintegrar en lloc de reemplaçar. Inspirats en les pre-existències que ademas guien en el procés, on protagonitzen materials com la fusta, calç i pigments naturals. Una estratègia de restauració i reintegració de textures originals que s'estén a totes les estades de la casa, a mode de fil conductor, dotant així de coherència i comunicació als diferents espais interiors.

L'entrada es realitza a través d'un passadís en el qual es recuperen totes les textures originals del maó mitger que es complementen en l'altre costat amb un trabadillo de calç i guix. Aquest passadís, actua com a distribuïdor de les diferents habitacions de la casa a les quals s'accedeix mitjançant portes massisses de fusta de pi que han estat restaurades.

El canvi més important ve donat en desplaçar i reubicar la cuina, situada originalment en una zona fosca i interior, quedant oberta cap al gran  pati d'interior d'illa orientada a Sud, gaudint de ventilació creuada i llum natural durant tot el dia. 

El dormitori principal es manté en la seva ubicació original. No obstant això, s'intervé realitzant una obertura circular en el mur de càrrega que divideix dormitori i saló/cuina. Utilitzant únicament maó ceràmic manual, a mode d'arc de descàrrega natural, sense necessitat d'utilitzar fitacions mitjançant bigues. D'aquesta manera, no sols es dota de llum natural a l'espai sinó també, es relaciona amb les diferents zones de la casa donant una major sensació d'amplitud i connectant l'interior amb l’exterior.

Amb el mateix propòsit de mantenir l'essència del barri s'han rehabilitat els sostres, conservant la seva estructura original de revoltó ceràmic i bigues de fusta que van ser reforçades mitjançant perfils metàl·lics i un tractament anti fongs. Al seu torn, es van restaurar totes les portes antigues, decapant-les i recuperant la fusta. El mateix amb les finestres, reemplaçant el vidre simple per un vidre de cambra i major gruix. En els banys, un estucat de calç recobreix tots els paraments i les piques es realitzen en marbre de carrara. 

Es treballa amb els propis materials de la construcció, deixant-los vists, com es feia en antany. D'una banda, es desvesteixen les parets, exhibint la textura de maó manual dels murs de càrrega, que d'altra banda, es complementen amb els revestiments en els envans mitjançant la combinació de diverses tècniques ancestrals, i així mantenir i recuperar l'aura de l'honestedat arquitectònica.

Materials ja presents. Ecològics i autòctons, amb una petjada de carboni molt baixa. Utilitzant tècniques tradicionals com ara silicats potàssics, estucats de calç, trabadillos, veladures de cera, pintura de calç, sense base acrílica i olis naturals, de porus obert, que mantenen l'essència dels materials i aprofiten de pas les seves propietats higroscòpiques, aïllaments naturals a base de suro, etc. Tot això contribueix a accentuar la sensació de domesticitat i confort que constantment es busca.

Reconstruir, el treball artesà, el confort i la domesticitat, són valors que s'han buscat plasmar en aquesta intervenció, descrivint un conjunt d'emocions percebudes i no sols un atribut aïllat. La domesticitat i la seva relació amb la família, la intimitat i una consagració a la llar, així com una sensació que la casa incorpora aquests sentiments.